Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana. En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies. Ens [...]]]>

Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala

tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.

La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.

Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano

Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.

En el treball realitzat per Sis avis a la cuina+1, podem veure un recull dels mercats mes emblemàtics, que van sorgir a la ciutat de Barcelona. Alguns d’ells amb la particularitat que van ser construïts sobre les runes de convents i/o esglésies, donant el nom d’aquests antics emplaçaments a les noves construccions. Segons la [...]]]>

En el treball realitzat per Sis avis a la cuina+1, podem veure un recull dels mercats mes emblemàtics, que van sorgir a la ciutat de Barcelona.
Alguns d’ells amb la particularitat que van ser construïts sobre les runes de convents i/o esglésies, donant el nom d’aquests antics emplaçaments a les noves construccions.
Segons la informació trobada, aquests mercats van néixer el segle XIX, com concepte de mercat cobert, coincidint en un moment en el que es vol donar importància a la reestructuració dels espais urbans.
Algunes d’aquestes construccions les podem identificar amb un clar concepte modernista, potser volent donar una visió mes industrial dels mercats en els que tota l’estructura està realitzada en vidra i ferro, passant aquest últim, de elements decoratius (de una gran riquesa ornamental) a la construcció d’edificacions, façanes, columnes, enreixats, estructura de les finestres, també volem resaltar la riquesa del vidre, amb un gran colorit i formes que donen a l’estructura moviment i llum, però no per això deixant de ser edificis de una gran bellesa i riquesa estructural.
El que si es cert es que aquestes edificacions s’han convertit en joies arquitectòniques i els espais on es troben han adquirit categoria e interès turístic.
Article: Dolors Solano

Tot va començar amb la visita a la Casa dels Entremesos, per casualitat vaig arribar aquest indret sense sabé que feien en aquest lloc. Sorpresa agradable ja que a la porta, la persona que feia les tasques de vigilant ens va explicar que feien i quina trajectòria tenia l’establiment, ens va convidar a pujar [...]]]>

Tot va començar amb la visita a la Casa dels Entremesos, per casualitat vaig arribar aquest indret sense sabé que feien en aquest lloc.
Sorpresa agradable ja que a la porta, la persona que feia les tasques de vigilant ens va explicar que feien i quina trajectòria tenia l’establiment, ens va convidar a pujar a la primera planta per veure una exposició anomenada “Barri Perdut”, de la qual ja ens avia fet una petita introducció.
Vaig quedar per un costat encantada i per altre molt trista, en assabentar-me d’una part tan important de la historia de Barcelona, desconeguda per mi fins aquell moment.
Un barri perdut, amb tot el que comporta: carrers desapareguts, gent desnonada, cultura desapareguda, festes del barri perdudes, nens que van perdre els seus amics i companys de jocs, el seu entorn, comerços que van a ver de traslladar-se altres carrers on van haver de començar de nou les seves activitats comercials.
Una presa de decisions, amb unes conseqüències brutals de les quals ningú es va fer responsable, ja que l’objectiu era obrir una via directa al mar, la Via Laietana (abans anomenada Gran Via A), la modernitat de la ciutat avançava i calien sacrificis.
Tal i com anava descobrint aquest barri de carrerons estrets, veia en algunes de les imatges nens de mirada sorpresa, davant de les càmeres dels fotògrafs que anaven prenen testimoni gràfic, de tots aquells carrers que en breu desapareixerien, i em pregunto què deurien pensar.
Anys després va arribar la guerra, i els bombardejos de les tropes italianes des de el mar van impactar amb edificis que encara envoltaven la Plaça Nova, i altres entorns propers, van aprofitar la avinentesa i rescatar el Pla de la Reforma inicial per destruir i fer desaparèixer els carrerons i habitatges que encara envoltaven la Plaça Nova.
La Casa dels Entremesos que te un llarg recorregut (va ser fundada el 1439) va voler ser garant i preservar la cultura en tots els seus besants: Festes de Sant Roc, Bestiari, Gegants i Caps Grossos…
Article: Dolors Solano

http://lacasadelsentremesos.cat/

Els Aiguamolls de l’Empordà, lloc de descans i nidificació de les aus, en les seves migracións entre continents. Poca cosa puc explicar al respecta que no hagi estat dit per Neus, Carles, Ramon i Antoniu. Les persones que han realitzat aquest treball son amants de la natura i realitzan sovint sortides per coneixa l’entorn [...]]]>

Els Aiguamolls de l’Empordà, lloc de descans i nidificació de les aus, en les seves migracións entre continents. Poca cosa puc explicar al respecta que no hagi estat dit per Neus, Carles, Ramon i Antoniu.
Les persones que han realitzat aquest treball son amants de la natura i realitzan sovint sortides per coneixa l’entorn natural més proper o no tant.
Aquest amor per la vida a l’aire lliura els ha portat a escollir aquest treball, que a més de servir com testimoni documental d’un entorn a punt de deixapareixa entre els anys 1967-1975 per culpa de l’expeculació, els ha portat a compartir jornades d’excursions i enfortir lligams d’amistat i coneixement del territori.
Recuperant algunes de les dades aportades per aquest grup, veurem que:
* Hi ha un centre d’acollida i recuperació de la fauna autoctona on tenen cura de les aus malaltes.
* Realitzan programes educatius per les escoles, així com excursions guiades, on els mes petits podan aprendre l’important informació sobre les aus i la vegetació que els envolta.
* El Parc romandrà obert les 24 hores del dia.
Article: Dolors Solano