Todos conocemos a Gaudí, quien no?, su arquitectura es de lo más original, destaca y plasma en ella su gran pasión por el modernismo “estilo basado en la naturaleza”.
El estilo modernista nace en el año +-1861 en Bélgica, la figura de Victor Horta (Gante 1861-Bruselas 1947), fué clave en la expansión de este nuevo movimiento artístico.
Localizado en nuestro queridísimo amigo Internet, una definición sobre el modernismo que me ha gustado especialmente sobre todas las definiciones localizadas, ya que integra todos los componentes a utilizar en esta corriente artística: “El movimiento es un movimiento esencialmente esteticista e integrador de las artes. Se pretende que toda manifestación artística, responde a un mismo espíritu de reacción formal: arquitectura, mobiliario y objetos de uso, ropa, joyas, etc. Además se trata de superar las viejas antitesis entre las artes mayores y las menores: la cerámica o el mobiliario tienen ahora la misma importancia que el edificio porque forman parte de el” – http://html.rincondelvago.com/arte-contemporaneo-del-siglo-xx.html.
“Se rompe con las líneas puras y rectas, buscando las formas redondas, lineas curvas…”, formas que podemos encontrar en la naturaleza.
Haciendo referencia en lo comentado anteriormente sobre la integración de “todo objeto útil”, me gustaría destacar el mobiliario diseñado por Gaudí, formas redondeadas, temas florales, podéis ver en infinidad de páginas web imágenes del llamado mobiliario Gaudiniano.
Diseñó su propio pupitre de trabajo, éste se realizó en el taller de Eudald Puntí, taller de carpintería donde Gaudí trabajaba para pagarse los estudios, en la web que adjunto podéis ver una selección del mobiliario. http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/mobiliario.asp.
Segon lliurament del Foment de la Sardana, treball realitzat pel nostre estimat Jordi Fort.
En aquest treball s’avoca records tant d’entitat com un relat exacte de tots els detalls de muntatge i desfeta d’un ball tan tradicional a Catalunya.
Aquí es diu que: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que és fan i és desfan.
Diuen que els catalans tenim més de 1.000 anys d’història, no m’estranya hi ha referència històrica que els catalans hem estat i seguim estant a tot arreu, i fins i tot que a la prehistòria ja es té coneixement d’aquesta dansa que imprimeix un segell D.O a Catalunya i els catalans, també es reconeix d’antic la utilització d’intruments totalment típics com: el tible, el tamborí, el flabiol i la tenora, s’utilitzen altres instruments però són més habituals i coneguts.
Que aquest treball d’en Jordi serveixi per als de la terra no oblidar les nostres arrels i als de fora puguin conèixens una mica més.
Trabajo interesante sobre un tipo de “arte” que vemos reproducido en infinidad de lugares y soportes variados, pero somos capaces de captar el mensaje?, pensaba escribir algo nuevo al respecto, pero he pensado que dejaré el comentario que ya aporté al grupo que llevó a cabo este trabajo.
M. Dolors Solano: Todo y que este modelo de escritura se utiliza desde hace mucho tiempo, yo tomo conciencia de ellos a lo largo de mi adolescencia y a través de los comentarios de padres, familiares, adultos en general, obviamente los epitetos utilizados son “menos bonito” de todo, no entendia muy bien porqué, ya que habían algunos que a mí me gustaban, con esa edad (15 años) lógicamente no entraba en valoraciones como: gasto público, suciedad, paredes limpias, etc. y mucho menos en: arte, pintura, expresión social, escritura, tampoco conocía a los que empezaron a hacerse famosos. No me molesta ver un buen graffiti, todo lo contrario, intento comprender el mensaje que me envia la persona que lo ha hecho, e incluso creo que a estas alturas (56 años) soy capaz de diferenciar lo que es: un mural, una pintada, rotular o sencillamente ensuciar.
La adolescencia es compleja y actualmente creo que los jovenes carecen de identidad, quizás esta sea la forma que tienen de decirnos “oye que estamos aquí”, por lo tanto para mí el graffiti es una forma de expresión.
Segon lliurament del macro projecte “Masies del Baix Llobregat”.
Aquesta vegada ens parlen de les “Masies del Prat”.
Felicitats a l’equip, en aquest cas a Carlos Carrasco.
Aprofitant que es parla d’aquesta localitat propera a Cornellà, m’agradaria ressaltar dos productes autòctons de la zona, i són: el pollastre de pota blava i la carxofa del Prat.
El Prat és una de les poques ciutats que posseeixen dos productes amb denominació d’origen(DO).
El pollastre de pota blava: es coneix com Raça Catalana del Prat, les seves característiques: potes blaves i plomatge vermellós, les plomes de la cua són de color negre amb reflexos verds.
Es venen amb etiqueta numerada i segell europeu d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Les carxofes del Prat: tenen uns 100 anys d’història.
La millor manera de gaudir plenament del seu sabor, és menjar-les poques hores després d’haver estat collida.
La carxofa del Prat, garanteix la seva qualitat, ja que es té en compte, el temps de collida i la distància recorreguda per arribar al consumidor, perquè no perdi les seves qualitats alimentàries.
No ens hem pogut resistir a compartir amb tots, 2 enllaços que us portaran a 2 receptes preparades amb aquests productes tan nostres.
http://www.tv3.cat/cuines/recepta/carxofes-al-cava/7564
http://www.pollastredelprat.org/?sec=recepte2&id=22
Esperem que gaudiu de la presentació i del menjar.
La comunicación y su evolución, ¿qué podemos decir?, obviamente mucho, y buena prueba de ello es este trabajo de investigación que ha realizado Manuel Córcoles, también me gustaría resaltar el soporte (plantilla) sobre el que presenta este proyecto.
De todos modos me gustaría incluir también el “silencio” y el “lenguaje corporal” como medio de expresión.
Nuestro cuerpo de por si es un gran comunicador, aunque no nos demos cuenta siempre estamos comunicando.
Si os interesa el tema os recomiendo un libro muy interesante titulado: Como detectar mentiras de Paul Ekman, basado en las investigaciones de este científico, que realizó una más que exhausta investigación sobre: las emociones, expresiones faciales y microfaciales.
También podéis ver la serie: Miénteme, basada en la vida del mismo científico.
Aquest treball de les Masies de Cornella, ha estat realitzat per M. Angels Masat.
La M. Angels i el Carles participen el Seniorlab des de fa uns anys, buscant un projecte per realitzar van anar a parar a aquest tema: Les Masies del Baix Llobregat.
Ja sabem que aquestes masies estan catalogades, referenciades o com vulguem anomenar des de fa molt temps, però que més donava, van voler veure, tocar i buscar ells mateixos tota aquesta informació.
Han realitzat un treball de recerca excepcional, que els ha portat a prendre fotografies “in situ”, parlar amb persones que han estat relacionades de manera directa o indirecta amb la masia en qüestió.
No és un treball que s’hagi realitzat en un curt temps, de fet porten un any treballant sobre aquest tema i ara comença a donar fruits.
El projecte en si els ha ajudat a adquirir un coneixement d’allò més extens, però també els ha portat a visitar: ajuntaments, biblioteques i departaments de patrimoni del Baix Llobregat, els contactes amb arrendataris i hereus de les masies també els ha proporcionat alguna que altra agradable sorpresa.
Anirem abocant els treballs tal com es vagin finalitzant, de moment us deixem el treball finalitzat sobre les Masies de Cornellà, que com deiem al començament ha estat a carrec de M. Angels Masat.
Després de 4 anys a Seniorlab, tanquem una porta i obrim d’altre.
Agraïm a Artur Serra (pare de l’idea) el seu suport i el haver-nos portat de la mà, però com un bon pare, ens va permetre volar en solitari. Gràcies per la teva confiança.
Agraïments també per en Carlos Bezos, que ha presentat i donat a conèixer Seniorlab a tot arreu on ha anat.
———————————
Ara s’obre una nova etapa en la que les senyores del Seniorlab, segueixen endavant en solitari, tot sigui dit de pas, sempre ha estat així en el dia a dia.
Hem d’assumir nous reptes i de ben segur els portarem endavant.
Contem amb tots el séniors que fins ara ens han fet costat i han confiat en nosaltres, i tots els que vulguin participar de aquest projecte d’ara en endavant.
Citilab Cornellà
Fundació pel Foment
Societat del Coneixement
El passat 9 de setembre vam fer una entrada titulada: 40 anys d’una tragèdia, hi comentabem que realitzariam un petit debat, el qual un cop realitzat de petit no té res. Els testimonis ens vénen de persones que van viure en primera persona aquella tragèdia i d’altres que ho van viure en la distància.
El que està clar és que per a tots va ser un succés inesborrable, ens agradaria que les noves generacions coneguin de la mà dels protagonistes els esdeveniments de la nostra ciutat.
Us deixem aquesta gravació que ha estat realitzada en l’espai Seniorlab de Citilab – Cornellà de Llobregat.
Agraïm a tots els sèniors que van participar en aquest debat i que encara després de tants anys, se’ls veia emocionats en recordar aquells moments, també donem les gràcies al nostre càmera d’excepció Antonio Sevillano i al departament de medi: Alex i David per aquest muntatge .
L’Amadeo Navales quan va començar a formar part del Seniorlab, va prendre la decisió de parlar-nos dels diferents barris de Cornellà, però a través del poder de les imatges, crec que va pensar que “una imatge val més que mil paraules”, dit sigui de pas barris que coneix com el palmell de la mà.
Al llarg de la seva participació en el projecte Seniorlab, ens anirà regalant petites perles d’un passat i un present de la ciutat de Cornellà, una ciutat que a part dels seus edificis i del seu passat romànic i industrial, és una ciutat emblemàtica de per si .
Tenim un gran bagatge de persones i entitats que es dediquen a escriure la història, els grans esdeveniments i el fan per preservar aquest patrimoni, molt bé, però no oblidem que de la història d’un poble, també formen part els ciutadans, aquesta història viscuda dia a dia i de la qual no es realitza cap crònica.
